Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 5.514 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 5.514

Ell i prou

Ariadna Valdivia Anguera 3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP 30 d'abril del 2024 Lectura: 1 min · 627 caràcters

Aquella mà que em portà pel carrer, aquella pell d’eriçó que em punxà, aquell pilar vestit de negre que al sortir ja hi era, aquells braços acollidors, la seva mossegada al cul, el seu toc modern, el seu “carinyo” i el seu “xata”. Tot això va canviar en un instant. Tot eren plors, gairebé no el veia, hi havia moltes visites amb bates blanques…  el seu malestar, trucades inesperades, males notícies… La seva mà ja no m’acompanyava, a penes em punxava la seva pell d’eriçó. El pilar semblava caure. De sobte, la vida donà una volta de 180 graus i tornava a ser com abans, la seva mà m’acariciava de nou. L’avi ja era amb mi.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats