La llum que em va despertar era clara com ella. Quan la mirava als ulls em perdia, era tan dolça que volia tenir càries i des d’aquell moment, em distreia de les àrees.
Olorava més bé que el perfum i quan la mirava els meus ulls veien llum, l’acabava de conèixer, però això no significa que el seu amic no pogués ser. Em vaig enamorar i en un obrir i tancar d’ulls, ella em va parlar. Cada matí quan arribava sempre la saludava, i quan reia content em ficava. El meu cor encara batega per ella, de totes les persones ella és la meva estrella.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.