Ella no surt del meu cap. Ella és l’única noia que em fa riure, que em fa sentir als núvols quan em mira o em somriu. Sé que això, que aquesta història és per sempre. Sé que estic enamorat perquè quan la miro el cor puja de batecs i la respiració es fa bastant més ràpida. Els ulls s’omplen de felicitat i la boca no pot deixar de somriure. Parlant d’ella puc dir que quan els seus ulls se m’apropen són més bonics encara, el seu somriure és gran i la seva presència et porta a un món perfecte. Parlant per telèfon, no puc deixar de pensar en ella i no surt mai del meu cap. L’estimo, i sé que per ella posaria el món als seus peus cada dia.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.