4 de maig del 2004: són les deu de la nit i encara no m’ha trucat. Estic nerviosa, la meva mare fa dues hores que és a l’hospital. Haurà parit? Sona el telèfon, l’agafo ràpidament. És la meva mare. Ha nascut la meva germana; la Marina. 5 de maig del 2004: Sóc davant l’habitació i estic paralitzada. Finalment, em decideixo, obro la porta i corro fins al bressol. Sembla tan delicada… 4 de maig del 2010: Avui fas sis anys i no et tinc a prop; t’estimo com si fossis filla meva: ara no convivim plegades i et trobo a faltar… tant!
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.