Són curioses les reaccions tan diverses de les persones properes quan mor un familiar. Alguns, com si poguessin reviure el difunt, ploren desesperadament sense que ho puguin evitar. Uns altres, eviten les llàgrimes però pateixen en silenci. Altres persones, com jo, no ploren, simplement el recorden. Em vaig quedar de peu al tanatori, davant del cos del meu avi. Em semblava estrany veure’l. Sabia que no el veuria més, però semblava dormir tranquil·lament dintre del taüt. Em sentia més aviat feliç, m’alegrava veure que l’avi no havia perdut la rialla i, el més important, ara, descansava en pau.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.