Quan et vaig veure allà asseguda, al principi estava feliç de veure’t. Després quan em vaig apropar estaves plorant. Ara no recordo per quin motiu. Et vaig explicar un acudit i el somriure que vas fer em va enamorar. Seguint els meus instints, em vaig apropar més a tu. Però et vas estranyar. Aleshores la teva mare et va venir a buscar. El meu pare també va fer el mateix i no ens vam tornar a veure ni a parlar fins avui. –T’he trobat molt a faltar. I tu? –Sí, bastant. –Va dir la noia– Per què no m’has trucat? –No ho sé, suposo que tenia vergonya. –Va dir el noi.
Ella va respondre xiuxiuejant: –Tampoc t’hauria agafat el telèfon.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.