Estava sorprès. Mai havia vist cap menairó. Eren criatures increïbles: petites, lluminoses i molt veloces. Me’ls vaig trobar en una excursió que vam fer amb el col·legi. Se’m van presentar com en una pedra brillant que feia pampallugues, i que quan em quedava tot sol feia una llum molt més intensa i és movia una mica. Al principi, em vaig espantar. Em vaig separar unes quantes passes, però al veure que no passava res m’hi vaig apropar i aleshores ho vaig veure. Un llumet resplendent que sortia de la pedra. Un menairó! No donava crèdit als meus ulls. La llegenda era certa! Un segon després, en sortiren molts més i jo no sabia què fer.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.