Com sempre que vas a ca l’àvia, és arribar i veure la tradicional plata de macarrons, els immensos trossos de carn, gruixuts i perfectament cuits, el colorit bol d’amanida, l’olla plena de mongetes verdes i patates bullides, el descomunal flam que presideix l’àpat i la deliciosa olor dels pastissos de poma amb canyella que ve del forn. Tens la sensació que la bona dona ha fet menjar per a tot el veïnat, però no, tot és per a tu; notes com el pànic t’envaeix, ja que saps que fins que no t’ho acabis tot no t’aixecaràs de taula. Et penedeixes d’haver esmorzat i ja no voldràs sopar. Així que mai no digueu a la vostra àvia que teniu gana.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.