Va arribar el dia, estava molt nerviós. Em vaig quedar mirant la porta d’entrada. Vaig entrar i tothom em mirava. Era com si fos un nou alumne. Em vaig asseure a la cadira del final de tot i vaig treure un boli i el típex. El professor va repartir fulls i va començar a parlar. Jo quasi no el vaig ni mirar perquè estava molt concentrat. De cop i volta ens va donar un temps i vaig començar a escriure, vaig contestar a totes les preguntes. El sacrifici que vaig fer estudiant havia sigut molt gran i va valdre la pena perquè l’endemà el professor em va mirar i va somriure amb cara de felicitat. La porta d’entrada ja no feia por.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.