La Lucía estava feliç d’estar de vacances. Va baixar a la platja amb ganes d’endinsar-se a l’aigua i nedar, amb el sol suau i la mar tranquil·la. De sobte, una olor dolça la va detenir: panets de xocolata. Era tan intensa, que gairebé se la podia cruspir amb l’olfacte. Va seguir l’aroma, curiosa, imaginant un forn secret ple de deliciosos panets enfront del mar. En girar la cantonada, quelcom fred a la cara la va despertar. Va obrir els ulls: sa mare estava davant seu amb un got d’aigua buit a la mà i amb una expressió de pomes agres. També duia una safata dels seus famosos panets de xocolata que la van fer saltar d’un bot del llit.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.