Encara recordo quan m’agafaves amb els teus braços forts i llargs i em feies donar voltes i més voltes, i després em deixaves anar i jo, com sempre, queia de cul i rèiem molt fins a plorar de riure els dos junts. Van passar els anys i va arribar l’hora, l’hora d’anar-te’n per sempre i no tornar a veure’t més. Has marxat sense acomiadar-te de mi a la nostra manera, que era fregar la teva galta contra la meva.
Enyoro aquelles històries que em contaves i que m’agradaven molt. N’hi havia una, però, que no m’agradava gens ni mica. I era aquesta, la d’un futur sense tu, sense els teus jocs, sense les teves històries.
Només els records.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.