Dies i dies esperant amb nervis que arribi la data triada per posar-me a prova. Hores d’incertesa. Minuts esperant de nou, molt ansiosament, que la gent circuli pel laberint de cordes que ens marquen el camí. I, per fi, després d’una bona estona, arriba el moment somiat. Com reaccionarà el meu cos? I el meu cervell? I el meu estómac? Ara no recordo ni què he esmorzat, només puc pensar en els segons que passaré dalt d’aquella gegantesca obra d’engi-nyeria que et fa girar a grans velocitats, que et fa estar de cap per avall i et fa sentir aquella sensació de poder volar… Ja està. El vagó s’atura i els músculs es relaxen. Tornem-hi!
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.