No seria capaç. Tots ho sabíem; tots menys ell. Primer avís. Repassen el paper en veu alta. Corredisses. Enllesteixen els últims detalls: vestuari, maquillatge… Jo no. Segon avís. Es palpa la pressió. Salten, esbufeguen, tot per esvair els nervis. Jo no. Tercer avís. Silenci. Fosca. S’obre el teló. Públic, molt públic. Tensió. Uns segons eterns. Remor. En blanc. No puc sortir. He de fugir. Tots sabíem que passaria; tots menys ell. Començo a córrer i el veig. Creuem la mirada. Un sospir. Ell confiava en mi. Ho sento, murmuro. Segueixo corrent. No em torno a girar. Mai no m’havien agradat, els escenaris.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.