Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 2.935 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 2.935

En quin moment?

Marta Ferreira Cerqueira 1ère L LYCÉE COMTE DE FOIX 10 de gener del 2019 Lectura: 1 min · 636 caràcters

“Mai no hauria dit que el somnambulisme existia. Sempre havia pensat que la gent inventava històries per crear curiositat en els altres, fins que vaig comprovar que quan et parlava em responies coses sense sentit, amb els ulls tancats. Estaves adormida. No sabia què estava passant. Vas anar a la cuina, vas pujar a una cadira sense por de caure, vas obrir l’armari i el vas mirar fixament durant dos minuts aproximadament. Finalment vas decidir no agafar res, potser era perquè realment no tenies gana. Jo seguia observant el que feies i d’allà te’n vas anar directa al llit”, em va dir la meva germana. I no, jo no recordo res d’això.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats