Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 3.374 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 3.374

En vint metres quadrats

Pol Estany Obiols 4rt C Col·legi Anna Maria Janer 23 de desembre del 2019 Lectura: 1 min · 637 caràcters

Ningú coneixia les causes d’aquella malaltia. El que més m’angoixava era el fet de no saber les conseqüències. Fos el que fos, l’únic que sabia era que el meu millor amic restava immòbil en un llit, connectat a una infinitat de màquines. En aquella sala, el patiment i el dolor s’apoderaven del meu cos a un ritme frenètic i vertiginós. La meva vida no tenia cap mena de sentit. I de sobte aquella màquina va deixar d’emetre aquell so i va traçar una línia ben recta. Llàgrimes glaçades. En Joan ho era tot, i ara m’abandonava. I jo només pensava a tornar-lo a veure. I seria aviat. La vida és curta i fugaç com un obrir i tancar d’ulls.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats