No sé on sóc. El que sí sé és que no m’agrada on sóc. Porto tres anys en aquest lloc àrid, sense els meus pares, que els van separar de mi. Aquí no veig amor, alegria, colors… l’únic que veig és temor a les cares de la gent. Sempre m’he preguntat per què és aquest temor, però no ho puc preguntar a ningú. Estic sol, a dins d’una gàbia. No tinc amics. Cada dia veig persones morint. Només veig reixes al meu voltant i guàrdies inexpressius. Avui he fet el meu primer i últim amic. Un d’aquests guàrdies m’ha proposat de jugar al “pica-paret”. Jo comptava d’esquena al guàrdia amb els ulls tancats i no els he tornat a obrir.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.