El sol entrava de ple per la finestra, però ella encara no volia despertar-se del tot, es podia permetre uns minuts més al llit. Amb el rostre fos en el llençol mullat d’una aroma inconfusible va notar la seva pell, les mans àgils i una llàgrima rodolant per la cara. Tenia els ulls mig oberts i feia un somriure fals. Uns calfreds li recorrien de cap a peus els cinc sentits. Sentia l’eco de l’última abraçada d’aquell amor sense lligams. Desitjava que la pròxima nit arribés com més aviat millor. Entén per què arriba tard a la quimioteràpia se-nyor doctor? El càncer podria esperar uns minutets més, oi?
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.