Aquí estic avui, sota els llençols, estirada al llit pensant en ell. Em sento buida perquè l’enyoro, perquè no el tinc al meu costat com ha estat sempre… Ara els records m’envaeixen l’espai i de nit m’hi retrobo amb ganes. Ell és massa important per mi, ell m’ha ajudat a ser persona, ell sempre ha estat allí com el millor amic que algú pot tenir; però ara em falta… Penso en ell i, un dia més, m’adormiré amb una llàgrima als ulls.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.