L’estiu ha acabat, comença a fer fred. Deixem al passat les nits llargues i caluroses, les tardes amb amics i la brisa marina acariciant-nos amb suavitat. Aquell amor d’estiu curt però molt intens, trist però nostàlgic. Aquell color que tenim a la pell que ens apuja l’autoestima perquè tot ens queda bé. Comencem la rutina entre amics i companys, que no aguanto perquè no tenim res a veure. El fred intens i la humitat que ens despentina. Els arbres a poc a poc es van despullant i porten fulles d’un color càlid. Els dies curts i les nits cada vegada més llargues. I de sobte arriba la tardor, enyoro aquelles càlides tardes d’estiu…
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.