XAVI PÉREZ_4t d’ESO COL·LEGI DE LA SAGRADA FAMÍLIA
Tots sota un mateix dit, en una mateixa mà. Humiliats i controlats davant un poder. Sento recordar-los que és la Senyora Aristocràcia qui llença les espurnes vesicants que arriben a la pell de tots i cadascun de nosaltres, els peons, les formigues; fustigant les nostres ànimes, rient-se i burlant-se dissimuladament i cínica. I seguirem veient-nos en l’espill amb cara de guinyols, mai sortint de les guies de la societat. Com ovins. L’un rere l’altre. “Segueixi per aquí, ara mateix li portem una pala perquè comenci a cavar la seva fossa.”
– I de què et sorprens?
– Fa massa olor d’ignorància.
– Fa la mateixa olor de sempre.
– A això em referia…
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.