És difícil expressar el que sento. M’aïllo per uns instants fent que les emocions em recorrin el cos. Res més no existeix. Arribo al cim de tots els sentiments. Sento que sóc una ploma que fuig pels aires deixant-se emportar pel vent. Faig del que somio una realitat. És profund, intens. A vegades ballo rient, a vegades plorant i en totes les ocasions desperta en mi el desig de descarregar aquesta passió que neix i mor dins. Ballar és el ritme del cor, expressar-se sense paraules, sacrifici, entrega, disciplina, però sobretot, llibertat. No ballis com si ningú no et veiés, millor balla perquè el món et conegui.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.