Hi havia una vegada, en una estació de tren molt antiga i solitària, una dona d’uns trenta-tres anys, aproximadament. Estava completament sola quan, de sobte, va aparèixer un mim amb cara de pocs amics que resulta que la podia controlar. Aquest va fer que la noia comencés a dirigir-se amb petits passos fins al davant de la via del tren. Ella es va posar a plorar perquè no volia morir, però ja era massa tard, el mim va fer que saltés i el tren la va atropellar. Finalment, resulta que tot això tan sols era un terrorífic malson. Per consegüent, si no s’aixecava, arribaria tard al treball.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.