Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 934 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 934

Estic frustrat

Patrick Ferreira 2n Econòmic EA BATXILLERAT 7 de gener del 2013 Lectura: 1 min · 812 caràcters

Pantalons, samarreta i vambes. Ja sóc a la pista. Començo a córrer. Em sento lent i cansat. Penso en exàmens, amics, enemics, somriures i plors. Les pulsacions augmenten. Frustració, pressió. Penso en somnis per aconseguir i en oportunitats ja perdudes, en paraules no dites i en petons que no he donat. La respiració se m’accelera, jo també accelero i el vent em fa xiular les orelles. Sento aquella olor que em porta tants records, penso en la innocència perduda i recordo aquelles paraules que em van fer mal. Accelero al màxim. Traïcions, remordiments, ràbia… amb cada esbufegada expulso sentiments negatius i reprimits. No puc més. Paro. Una gota de suor freda em rellisca per la cara però una sensació de calor m’envaeix. Sento cada batec al pit, als bessons, al cap i a la punta dels dits. Estic en pau.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats