Diumenge, 22 de novembre del 2026 Relat núm. 790 de 6.624
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 790

Et recordo, amic

Carlota Veloso 3r A INSTITUT ESPANYOL 28 de juny del 2012 Lectura: 1 min · 600 caràcters

Encara recordo aquells dies tristos en què solament ell podia aturar la meva tristor, aquelles tardes al camp que acabaven amb un retret dels pares; el meu amic, la part més important de mi. Encara recordo els seus ulls clars com l’aigua que sempre em feien oblidar les meves amargors, el seu cos fosc que sempre em rodejava quan em sentia sola, el seu atac de bogeria cada vegada que em veia. Encara rcordo la seva manera de veure la llibertat, els seus bufecs quan ja no volia córrer més. Encara recordo el seu últim sospir abans de morir als meus braços. Encara recordo el Midnight, el meu cavall.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats