Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 2.332 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 2.332

Et tinc present

Itziar Garcia Maireles 4t A COL·LEGI ANNA MARIA JANER 1 de novembre del 2017 Lectura: 1 min · 638 caràcters

Estic a l’habitació sola, amb els ulls plens de llàgrimes, pensant en tu. En aquell moment se’m paralitza el cor. No entenc per què m’havia de passar a mi, en aquell precís instant, on els minuts es fan eterns… Tinc el buit dintre meu, tot ho veig fosc si no estàs al meu costat. M’has ensenyat coses que mai ningú les hauria fet millor. Has sabut il·luminar-me la infància i m’has guiat pel millor camí possible. Fa set anys que ja no hi ets, no podem tornar a viure aquells moments. Em faltes aquí, al meu costat, necessito poder parlar-te i tocar-te, però no puc. Sento el buit que tinc dintre meu sabent que tu, avi, ja no ets aquí.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats