Sóc a la cambra de sortides. Estic nerviosa, però concentrada. Em pico fort les cames, salto, faig rotacions amb els braços… És l’hora. L’àrbitre crida el meu nom i em dirigeixo al carrer on he de nedar. Tanco els ulls i penso en totes les hores d’entrenament, en tots els sacrificis… Estic preparada, ho sé! La sèrie anterior surt de l’aigua. En breu hauré de saltar i demostrar als altres, però sobretot a mi mateixa, que la recompensa val la pena. Els nervis es multipliquen quan el primer xiulet sona. Pujo al trampolí. “Preparats” diu l’àrbitre i un calfred d’adrenalina em recorre de cap a peus. Sona el segon xiulet.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.