La destrucció és imminent. Centenars d’avions sobrevolen la ciutat deixant anar quantitats inimaginables de bombes que ho destrueixen tot. Pocs són els supervivents que encara intenten escapar de la mort; la majoria ja s’ha abandonat a la seva sort. Enmig del carrer un home observa la destrucció incessant. “Jo no moriré”. Una llàgrima de por cau per la seva galta. Però sap que no és veritat. Res ha sortit com estava previst. Ell no hauria de ser-hi, allà. L’haurien d’haver salvat. Una bomba cau a pocs metres de la seva posició i li fa perdre l’equilibri. Cau a terra. Indefens. “Jo no mor…”. De sobte, al seu món, la foscor total.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.