Avui fa cinc anys que el meu pare va marxar sense acomiadar-se de mi. Va ser després d’una greu discussió. No em va donar temps de dir-li adéu. Porto un temps intentant contactar amb ell a través de la xarxa. Després d’un any d’intents, per fi ho he aconseguit. He contactat amb ell per Facebook. Ara tinc una altra identitat, senzillament perquè no em reconegui. Parlo amb ell cada dia. No sé com dir-li que sóc el seu fill. El trobo a faltar molt. Ahir vam estar parlant de la seva vida. Actualment viu a Madrid. Finalment m’he decidit a demanar-li si té fills. Ha contestat que no. L’he esborrat de les meves amistats.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.