Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 2.744 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 2.744

Falses aparences

Laura Argelich 3r A Col·legi Sant Ermengol 2 de juny del 2018 Lectura: 1 min · 720 caràcters

Tornàvem del poble com cada nit per un camí poc il·luminat que incitava a la imaginació més perversa. Aquella nit, però, la realitat va superar la fantasia. Un cos estès al terra? Era una broma? Ens hi vam apropar sigil·losament. Aparentment no respirava. Estava mort? Vaig agafar el mòbil, necessitàvem ajuda. El cor se’m va paralitzar en sentir l’Anna xisclar. Un xiuxiueig que provenia de l’home ens va demanar que marxéssim. Correu! Correu! –ens deia. El vent començà a bufar i, desdibuixada a contrallum, vam veure la figura d’un home. M’he despertat al llit de l’hospital. Em diuen que m’han trobat a terra, que he perdut l’equilibri i tinc un fort cop al cap. Alguna cosa em diu que això no és el que ha passat…

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats