Tothom enyora la infantesa. Que eren feliços, asseguren. Jo no ho tinc tan clar. Potser sí que ho era, però és igual perquè no n’era conscient. Per què hem d’estar tristos, ens demanem. Aquesta pot ser la resposta: per ser conscients que som feliços. Si ets pessimista et deprimirà la idea que l’única forma de ser feliç sigui coneixent la veritable tristesa. En canvi, a mi m’agrada. Ningú pot fer res més que interpretar els sentiments dels altres, no es poden mesurar. Encara que pensis que ets feliç, no ho saps, perquè ni tan sols ho pots definir. Llavors et demanes: he arribat a ser feliç? Sabré que ho soc per poder apreciar-ho?
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.