Sona l’últim timbre del curs. Tots sortim il·lusionats amb un somriure d’orella a orella per deixar de veure els que ens cauen fatal. Desitgem que arribi el campament que tanta il·lusió ens fa. Després sortirà el plor, perquè no sabrem si ens podrem tornar a veure més. Arribar al poble significa tornar-nos a trobar amb els amics que viuen a l’altra punta del món i a qui solament podem veure un cop l’any. Cantem, juguem, riem durant tota la festa. De tornada, dins del cotxe, camí de la llar, mirem el mòbil i, a la vegada, plorem de plena nostàlgia. Una gota blava va lliscant per tota la cara, mentre recordem tot el que hem viscut.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.