Deu dies i faré anys! Sona el timbre, camino fins a casa encara que visqui a set quilòmetres. Arribo sense fer soroll per no despertar el pare que deu anar begut. I vaig a l’habitació, començo a escriure el meu microrelat. Però la mare arriba i el pare es desperta. El sento com l’escridassa i irromp a la meva habitació esverat. Tinc por. La mare crida i rep un cop sec i cau al terra; immòbil em mira. Intento fugir però el pare comprèn la meva intenció i m’agafa pels cabells. Desesperada rodolo escales avall. M’encalça i em colpeja. Però ja no sento res. D’aquí a deu dies hauria hagut de fer anys.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.