El cor em bategava molt ràpid, la pluja em queia sobre la cara i se’m feia difícil poder observar els moviments dels meus adversaris. Només desitjava una cosa, poder aconseguir la victòria que ens posicionaria al primer lloc de la lliga. Vaig reaccionar sense pensar i vaig seguir endavant amb la pilota. Tenia els peus xops d’aigua, però avançava cada vegada més ràpid cap a la porteria. De cop i volta, em vaig veure al terra i vaig sentir com l’herba em mullava tota la cara plena de cicatrius de partits anteriors. Just en aquell moment, em vaig adonar que marcaria un gol. Però, si us dic la veritat, no recordo què va passar després.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.