Dilluns, 16 de novembre del 2026 Relat núm. 389 de 6.612
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 389

Finisterre

Pol Robert Compte 3r A ESO COL·LEGI JANER 7 de desembre del 2011 Lectura: 1 min · 667 caràcters

L’experimentat excursionista ascendia per la muntanya, l’envoltaven neu, boira, vent i temperatura gèlida. Quan arribà al cim, amb la barba plena de neu, el nas vermellós i els llavis molls no s’aturà i amb l’últim esbufec decidí fer un pas més, però no hi notà fermesa i percebé aquella sensació com quan, en un malson, caus precipitadament fins que et despertes. Però no es despertà. I quan volgué adonar-se’n ja era dins, xop, esgarrifat, atordit. Havia caigut a l’aigua. No sabia nedar. Ho intentà amb totes les forces però s’enfonsava. Les últimes visions van ser l’aterridora, enorme i punxeguda paret del penya-segat. La boira i la muntanya havien desaparegut.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats