Silenci… Crits… Cops i cops se senten de fons, en un espai d’una dimensió fosca i irreal… Una droga silencia la bèstia i l’aparta d’una psicosi que pertorba la ment de l’individu… Ràbia? O potser egoisme? No compartir, ni tan sols quan ja ho ha perdut. Un error? Sí, segurament en l’instant en què va aixecar la mà ja va ser el major error de la seva vida. Sang innocent derramada per un estúpid sentiment de narcisisme. Pobre neci, que l’única solució que trobi a les discussions siguin insults i cops. Ningú es mereix això, ni tan sols una dona! El maltractament de gènere no és una broma. Ara tens mort el cor i dins un forat negre.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.