Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 2.620 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 2.620

Fins que se’n va

Laia De Pablos Solà 4t A COL·LEGI ANNA MARIA JANER 31 de març del 2018 Lectura: 1 min · 641 caràcters

Laia De Pablos Solà_4t A COL·LEGI ANNA MARIA JANER
Tothom ha tingut el sentiment de por de perdre algú important. A enyorar aquella persona que et fa ser tu mateix, que saps que mai et jutjarà i sempre estarà allà quan la necessitis. Mai et planteges què passaria si la perdessis. Però, de cop passa, aquesta persona marxa, ja no la tenim amb nosaltres. El sentiment ja no és de por, és de tristesa i llavors penses, tant de bo no se n’hagués anat i pogués tornar, tornar-la a tocar o simplement a mirar. Aleshores et preguntes per què sempre ens deixen les persones que més falta ens fan. Doncs, potser perquè hem obert els ulls massa tard, no l’hem valorada el suficient fins que ha marxat.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats