Obro els ulls. La boira rogenca m’anuncia que avui és el dia. Miro el fanal des de la finestra i espero. De sobte, el veig caure lentament seguit de molts altres i iniciant, només per a mi, una dansa que m’hipnotitza. Arriba el torb reclamant protagonisme i tots ballen frenèticament d’un lloc a l’altre. Sento la mare: “Dutxa’t, vesteix-te, esmorza!” Vaig cap a la parada, però encara tinc un segon per atrapar-lo i retenir-lo dins la mà. És el meu primer floc de neu i avui me’l mereixo perquè l’he esperat durant molt de temps.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.