Dimarts, 17 de novembre del 2026 Relat núm. 5.608 de 6.614
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 5.608

Força

Júlia Martínez Patiño 3r A EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA 16 de juny del 2024 Lectura: 1 min · 640 caràcters

Era una nena molt maca, tant, que la gent l’envejava i la menyspreava; inclús, la insultava. Ella callava però, quan arribava a casa, no parava de plorar. La seva mare la consolava dient-li que tot sortiria bé, que s’havia d’enfrontar als problemes però la nena no volia ni sentir a parlar de l’escola: tenia por de quedar en rídicul davant la resta. Només de pensar-ho, tremolava. Ja li havia dit a la seva mare que volia marxar ben lluny, que no podia més… Un dia, la seva mare va patir un accident i es va quedar en coma. Des d’aleshores, ella va tirar endavant valorant allò realment important i va fer front a tots els obstacles. 

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats