Divendres, 20 de novembre del 2026 Relat núm. 2.963 de 6.620
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 2.963

Fugir per no morir

Patrícia Bragança Moreira 3r B Escola Andorra segona ensenyança d’Ordino 24 de gener del 2019 Lectura: 1 min · 639 caràcters

Patrícia Bragança Moreira_3r B Escola Andorra segona ensenyança d’Ordino
Un dia com els altres em vaig despertar i vaig baixar a la cuina per preparar l’esmorzar. Llavors va deixar de ser un dia normal, vaig sentir un fort soroll, un brunzit greu, penetrant i estrepitós. No m’atrevia ni a mirar per la finestra, no podia creure el que estava veient. Sabia que podia passar, és més, tothom ho sabia. Feia molt temps que estàvem envoltats d’armes i perill, però un mai imagina que això pot passar a casa seva. No m’ho podia acabar de creure; el lloc on havia nascut, jugat, crescut i estimat ara només era un camp de batalla. Vaig anar a despertar la meva família: havíem de marxar, si no, no ho podríem explicar.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats