Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 373 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 373

Futilitat vital

Andrea Moreno 1r A BATX. COL·LEGI SANT ERMENGOL 28 de novembre del 2011 Lectura: 1 min · 641 caràcters

Melangia. Tristor. Nostàlgia. No hi és. S’ha esfumat. Ha marxat sense cap comiat, com un gas volàtil que desapareix en l’espai. Es respira un ambient d’enyor. Plors. Consol. Compassió. Adéus. I jo, perduda. Només anhelo soledat, no vull somriures d’aflicció. Pensaments. Records. M’envaeixen preguntes, preguntes sense resposta. Per què? La mort és quelcom que mai no entendré. Naixem per morir. Des del primer instant de vida ja coneixem quin serà el nostre desenllaç. La vida és efímera, té un final assegurat. Pot ser proper o llunyà, però, en qualsevol moment, el nostre motor vital pot deixar de palpitar. Temor. I si tot s’acabés demà?

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats