Dimarts, 17 de novembre del 2026 Relat núm. 5.586 de 6.614
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 5.586

Futur

Mireia Fernandes Castro 3r A COL·LEGI MARÍA MOLINER 5 de juny del 2024 Lectura: 1 min · 621 caràcters

Tots naixem amb un desig, una meta o una aspiració i jo no en seria l’excepció. Cal destacar i no ser un més, o això em deia el meu avi. Era una persona admirable i un bon advocat. Volia seguir els seus passos, però volia fer un pas més; jo seria el millor advocat. Tot anava bé fins que un dia em va tocar un cas complicat. Si el guanyava aconseguia la portada i, si el perdia, acabaria com la resta, sent un més. El cas es tractava d’una noia que es veia molt innocent. Un cop tancat el cas em vaig adonar que l’havia jutjada malament, era tota una criminal. Vaig guanyar el cas i la van condemnar a vint anys de presó.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats