Quasi tot havia anat bé: tots teníem un encàrrec assignat i tots menys jo l’havíem complert. Tots, menys jo, serien rics. Jo els estava mirant fugir amb una furgoneta. Jo acabaria a la presó, desesperat, i mai més podria veure els meus familiars. Com a mínim els meus companys se n’haurien sortit… No! M’havia de venjar, no podia deixar que se’n sortissin! Els denunciaria! Quan la veu del pobre guàrdia del banc que veníem de robar em va cridar, em vaig deixar arrestar. Una vegada sota interrogatori vaig dir al policia el que sabia. Pocs mesos després, els qui m’havien abandonat i havien fugit van quedar arrestats com jo.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.