Era temps de vacances amb la família i vam decidir anar de botigues, prendre uns aperitius i gaudir de l’ambient alegre d’una tarda diferent. Tot semblava perfecte, fins que, de sobte, la felicitat es va trencar. L’àvia va ensopegar i va caure a terra. L’angoixa ens va omplir el cor mentre la portàvem a l’hospital, amb la por que ja no pogués tornar a caminar. Però ella, amb la seva força i valentia innata, va lluitar cada dia fins a recuperar-se. Avui camina amb bon pas i un somriure valent, recordant-nos que cap caiguda és definitiva, només una bona lliçó per aixecar-se amb més força. Ara, cada passeig en família és especial.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.