Ell estava confós, no sabia on era ni què feia fins que un dolor insuportable als dits el va despertar. Amb un primer pensament de por va mirar-se les mans i es va dibuixar un somriure al rostre sabent el que passava, per què li feien mal els dits, on era i de què escapava. Va ignorar el dolor i va seguir tocant la guitarra fent una melodia relaxant, res pausada, sense parar, cap error, cap pertorbació. Ell i el seu instrument, el transportava a un altre món, on tot era tranquil i no hi havia problemes. Quan va acabar de tocar va tornar al món real, un món ple d’inquietuds, no es va preocupar, sabia que tenia la clau per escapar.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.