Escrivim sense parar, amb tinta que no es pot esborrar, però sí oblidar. Busquem el sentit de per què escrivim, què emplenarà aquest espai en blanc. Per què l’hem d’omplir? Per què escrivim el que escrivim. Som els únics a l’univers que podem escriure? A les nostres primeres línies no sabem escriure molt bé, però anem guanyant experiència. El que molta gent perd és gaudir de cada lletra, cada espai. Escriuen sense pensar abans, donant per fet que el paper és infinit. Pensant que no importa, pensant què pensarà l’altre, o criticant-ne d’altres, sense aprofitar l’espai, però quan menys s’ho esperen: deixen d’escriure, sense abans…
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.