Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 3.380 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 3.380

He somiat

Perrine Detcheverry 3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX 27 de desembre del 2019 Lectura: 1 min · 623 caràcters

Estic aquí asseguda sota un gran arbre, amb aquesta calor no ens permet exposar-nos al sol. Al meu costat hi ha asseguda la persona que ho és tot per a mi al món: el meu pare, que tant estimo. Estem menjant els entrepans que hem preparat junts i ara anem a passejar. Sentim els ocells que canten. De sobte, sento un soroll diferent i em desperto. La porta de la meva habitació s’està obrint. És la meva mare, que ve a despertar-me. Se m’atansa i em pregunta com he dormit. Li demano on és el meu pare, però em mira de manera estranya i em demana què estic dient. Ràpidament m’adono del meu error i li responc: “He somniat…”

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats