No l’he trucada dient-li que l’estimo, ni li he fet un regal d’enamorats, és més: em va agradar la seva manera de riure. Penso en ella quan em desperto, quan estic trist, quan no sé què fer i quan se m’il·luminen els ulls contemplant els petits detalls que fan especials cada un dels meus dies: un sol radiant, una lluna trista. Però només he estat 2 minuts per escriure això, però només he tingut un segon en el qual li he demanat que m’estimi. Després seguiré somiant en ella, esperant que algun dia em dediqui una de les seves mirades, com jo quan dono un motiu a cada estrella pel qual t’estimo. Saps què? Em falten estrelles.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.