Un fred matí d’hivern, arribo a la parada de bus. Espero cinc minuts i apareix. Pujo, passo el carnet i veig que no està el company amb qui normalment m’assec. Una noia molt maca em crida l’atenció. M’apropo al seu seient i li demano si em puc asseure al seu costat. Molt amablement em diu que sí i aparta la seva motxilla. La volia conèixer, així que començo a parlar amb ella. Uns nois a darrere criden que tots els que anem amb aquest bus som uns “empollons” i uns “frikis”. Noto la incomoditat de la noia, així que m’encaro a ells. El xic em pega un cop de puny i caic a terra. La noia s’aixeca i li llença una coça al nas.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.