Laura Quintana_3è A COL·LEGI SANT ERMENGOL
Fa 15 anys que ets amb mi, tot i que en tens 92. No he pogut estar tot el temps que volia amb tu ja que vivies a Barcelona. Ara que estàs aquí me n’adono que som com dues gotes d’aigua. Ens agrada l’art i la música i afrontem els problemes d’una manera semblant. Però també m’adono que el temps passa i els anys et pesen cada vegada més. La teva malaltia fa que no recordis certes coses, i tinc por que arribi el dia en què ja no em reconeixeràs… I tot i l’evidència em resisteixo a perdre’t. T’estimo.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.