Els llums es van encendre. En Miquel estava a la cuina buscant un ganivet, sentia els seus passos cada vegada més a prop, patia per la seva vida i la de la Gis. De sobte, els passos es van allunyar i ell va aprofitar per anar on se situava l’amagatall de la Gis. Caminava pel passadís no gaire il·luminat pels llums vells que penjaven per les parets. Un crit el va espantar; pensant que a la Gis li havia passat alguna cosa, va intentar córrer de la forma menys sorollosa possible. En arribar on era ella, es va trobar el seu cos envoltat de sang; de cop, va sentir un dolor indescriptible a l’esquena, i d’una punyalada va caure desplomat a terra. S’apaguen els llums i el teló cau; tothom aplaudeix, l’obra s’ha acabat.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.